Pensamientos despeinados, 2001
Fem un cop d’ull al nostre al voltant, bussegem en la realitat, participem de la mateixa superficialitat que tots denuncien i de la qual formem part. Ens convertim en personatges que no són més que els bufons d’aquest nou segle i no deixem de ser nosaltres mateixos. Flaixos de realitat omplint-se d’una estupidesa que apareix on menys l’esperar, que no té límits, i aquí resideix la seva grandesa, en la frescor, en la sorpresa, a estar sempre present àdhuc estant fora de lloc
L’estupidesa, el cap de setmana del cervell? les vacances de la intel·ligència?
“… és amb freqüència ornato de la bellesa: ella és la que dóna a les mirades l’opaca limpidez dels estanys negruzcos i la calma oliosa dels mars tropicals. L’estupidesa és sempre una conservació de la bellesa: Retarda les arrugues” (Notes sobre Nerciat)
“L’estupidesa, aquest incofesable amor, exerceix sobre nosaltres un poder hipnòtic, una invencible atracció” (Nuova Encicopledia)
[nggallery id=13]
