Escupir en el tiempo, 2006
Celebrem els canvis o celebrem per canviar? Per què necessitem assenyalar determinats moments? Què esperem d’aquests moments que ens semblen rellevants? Un canvi? O és solament una manera de marcar el pas del temps? Quin és el secret per celebrar el futur?
No hi ha cap secret. Solament un grup de persones que es troben en aquest lloc especial que apareix en totes les celebracions, on succeeixen “altres coses”, ens relacionem de forma diferent i ocorren “altres històries”. Llocs per trobar-se, on trobar-te i on la complicitat dels cossos no hi ha on amagar-se.
O l’únic secret consisteix a tractar de dilatar el temps dels moments especials, detenir-se en alguns instants, intentar divertir-se, gaudir els uns dels altres, conservar als quals vols a prop.
Concepte/idea original: Erre que Erre
Coreografia/interpretació: María Cabeza de Vaca, Guillermo Weickert/Ricardo Salas, Susana Castro, Teresa Navarrete, Ángeles Angulo y Mario G. Sáez.
Espai Escènic/escenografia: Irene Van der Mheen
Vestuari: Lydia Delgado
Música original: David Crespo (Balago), Martín Fuks, Myriam Swanson y Dani Nel.lo
Director de vídeo: Guillem Morales
Muntatge i edició de vídeo: Ricardo Salas
Producció executiva: Margherita Bergamo
Escupir en el Tiempo, va ser Premi MAX de les Arts Escèniques 2008 a Millor Espectacle de Dansa Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i Institut Ramon Llull.
[nggallery id=9]
